dissabte, 23 de març del 2019

Al-Àndalus: fomarció

La conquesta musulmana de la península ibèrica va ser una sèrie de casualitats: l'enfrontament pel poder dels regnes visigòtics, la debilitat del poder en la península i l'ajuda de pobles nord-africans per intervindre en les disputes entre reis visigots.

Hem de remuntar-se al segle VIII, quan hi ha una disputa entre famílies pel regne visigòtic de Toledo, el nou rei don Rodrigo expulsa als als fills de l'anterior sobirà (Witiza) al nord d'Àfrica, que volien venjança i accedir al poder. Un compte visigot (don Julià) envia a la seua filla Florinda a Toledo perquè puga formar part de la Cort, però aquesta es violada pel rei Rodrigo i deshonrada. Al conèixer la situació el compte vol venjança i estableix contacte amb el governador del Magreb que formava part del Califat Omeya de Damasc perquè l'ajude, anomenat Musa Ibn-Nasyr.  Aquesta situació dona lloc a la famosa batalla de Guadalete en el 711 a on s'enfrontaren les forces musulmanes liderades pel comandant Tariq i les visigodes liderades per don Rodrigo e formades, d'entre altres, pels fills de Witiza. En la batalla els fills de Witiza desertaren i deixaren en minoria a les tropes de Rodrigo, donant lloc a una massacre per part de les tropes musulmanes i derrota dels visigots. Aquest enfrontament és el començament de la formació d'Al-Àndalus.

A continuació de la batalla, Musa creua l'estret de Gibraltar i comença per un costat una ofensiva enderrocant i apoderant-se de diferents ciutats hispàniques que es troba al seu pas; al mateix temps, el comandant Tariq feia el mateix per altres zones de la península. Al cap de 3 anys, en el 714 pràcticament la totalitat de la península ibèrica estava sotmesa i dirigida per musulmans. Mus es va declarar el primer governador d'Al-Àndalus, integrat en el Califat Omeya de Damasc. La conquesta de nous territoris continuava i fins i tot van arribar a passar els Pirineus, sometent a la zona de l'actual sud de França, la Galia narbonense. No será fins el 734 quan les forces musulmanes hauran d'anar retrocedint fins tornar a la frontera dels Pirineus, al pedre la famosa batalla de Poitiers a mans de Carlos Martel, rei dels francs.

En el 750 a Damasc, la capital del califat omeya, un sector islàmic dins del califat es va rebel·lar contra el poder i van derrotar el poder establert, es tracta dels abbàssides. Es va reorganitzar el el califat convertint-se en el nou califat abbàssida amb capital en Bagdad. Soles va sobreviure un príncep de la desapareguda família omeya, el príncep Abd al-Rhaman I, qui va arribar a Ceuta i va aconseguir recolzament de diferents partidaris dels omeya. Aprofitant la inestabilitat i les contínues revoltes en Al-Àndalus, dominat pels abbàssides, Abd al-Rhaman I va poder sense gran esforç començar a ocupar el territori peninsular i declarar el emirat independent de Córdoba en el 756.

A partir del 756 el califat independent de Còrdova va tindre una vida inestable, plena de revoltes i enfrontaments amb diferents sectors que no estaven d'acord amb el centralisme i el nou poder del califat peninsular. Els descendents d'Abd al-Rhaman I van tindre que fer front a aquestes adversitats, però s'encarregaren de recaptar impostos per poder realitzar canvis econòmics i culturals, encara que això els va dur més enfrontaments. Al final del califat van haver varies ciutats independents que es van lliurar del control central de Còrdova, però Abd al-Rhaman III al segle X va reprendre totes les ciutats i va castigar a tots els que havien traït al califat independent.

Va ser aquest califa, Abd al-Rhaman III, qui va decidir proclamar l'antic califat independent de Còrdova en el nou califat omeya de Còrdova, en honor als seus avantpassats que desaparegueren amb la revolta abbàssida, començava la època més esplendorosa d'Al-Àndalus.

Vos deixe un vídeo que vos ajudarà a repassar i conèixer un poc més sobre la formació d'Al-Àndalus



Vocabulari: 
Disputes: enfrontaments
Sobirà: rei
Cort: família, amistats i gent de confiança que envoltava al rei
Magreb: la zona més occidental del món àrab
Califa: representant de Mahoma en la terra i encarregat de la comunitat musulmana
Califat: domini del Califa
Omeya: llinatge àrab que va controlar el califat d'orient i occident
Damasc: ciutat de l'actual Síria
Desertar: abandonar el deure
Islàmic: que practica la religió de l'islam
Abbàssides: llinatge àrab, destacats per ser descendents de l'oncle de Mahoma
Bagdad: ciutat de l'actual Afganistan
Emir: títol nobiliari emprat en els regnes àrabs
Emirat: regne àrab dirigit per un Emir

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Corona de Castella

La Corona de Castella es va crear al voltant del 1230, a partir de la coronació de Ferran III de Castella com a rei del regne de Lleó, per l...