Corona de Castella

La Corona de Castella es va crear al voltant del 1230, a partir de la coronació de Ferran III de Castella com a rei del regne de Lleó, per la renuncia dels drets de successió de les dues filles de Teresa de Portugal, per aquesta última. Així va començar a forjar-se un regne que s'estenia des de l'actual Galícia, Astúries, Cantàbria, part del País Basc, Castella i Lleó, Castella la Manxa i Madrid. En el cas castellà la forma d'incorporar els nous territoris tant conquerits com annexionats va ser la de la integració unificada baix unes Corts i institucions comunes a tota la Corona, sense haver cap tipus de autonomia o independència interna com passava en la Corona d'Aragó. Així a mesura que anaven conquerint territori al sud de la península s'integrava directament a la Corona, que estava dividida en diferents districtes territorials. En aquest cas el poder el concentrava el rei, mentre que en l'exemple aragonès els poder es repartia entre rei i les diferents corts de la corona.

Dels sobirans més representatius trobem a:

- Alfons X el Savi
- Enric II
- Isabel I la Catòlica
- Ferran V el Catòlic

Mapa de la península ibèrica en el segle XIV.

A diferència de la Corona d'Aragó, la economia castellana es basava principalment en la ramaderia i agricultura, a on tenia un pes molt rellevant la producció de la llana d'ovella merina. Aquesta llana era molt apreciada a nivell internacional i va ser la font d'ingressos més important de tota la Corona, des d'a on partien rutes comercials a diferents regnes a tot arreu.


Vocabulari
Forjar: formar amb esforç

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó va ser un conjunt de regnes que va ser vigent des de 1162 fins 1715. Va nàixer de la unió dinàstica de dos regnes o entitats polítiques, el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, fruit de la unió matrimonial de Ramón Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Aquesta unió no seria íntegra, sinó que cada entitat política va romandre independent dins de la Corona amb les seues Corts, Generalitats i lleis. La creació d'aquesta unió està estretament lligada a la conquesta i l'ampliació de territori per part dels regnes cristians i des de l'inici hi ha una política d'expansió forta. Entre els segles XIII i XV hi ha una contínua suma de territoris, tant per conquesta com per unions dinàstiques, aquest territoris són: les Illes Balears, el regne de València, Sicília i Sardenya entre altres. Molts d'aquests territoris seguiren amb la mateixa política que s'havia dut a terme amb la unió del regne Aragó i el comtat de Barcelona, mantenint certa independència i autonomia dins de la Corona.

Dels monarques més representatius trobem a:
- Alfons el Cast
- Jaume I el Conqueridor
- Pere IV el Cerimoniós
- Martí l'Humà
- Alfons el Magnànim
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic

Mapa dels territoris de la Corona d'Aragò en 1385. Font: Wikipedia. Autor: georg-hesse.

La Corona d'Aragó fou un imperi marítim i dedicat en gran part a les transaccions marítimes comercials. Tenia repartit per tota la Mediterrània oficines establertes en ports, Consolats de Mar, a on els mercaders de la Corona d'Aragó podien acudir en cas d'haver algun problema en la transacció comercial o d'altra índole. 

Vocabulari

Unió dinàstica: unió entre dos o més regnes i/o entitats polítiques.

Transacció: acord comercial.

Índole: qualitat pròpia.

Regne de València

El regne de València s'emmarca de ple en el procés de la conquesta de les terres del sud de la península ibèrica entre els segles XIII i XIV. És Jaume I el Conqueridor el rei, en aquest cas, de la Corona d'Aragó, qui realitza l'empenta més forta d'anar adquirint territori per a la seua corona. Comença per les terres de l'Ebre i en qüestió de 40 anys annexiona tot al territori de l'actual província de Castelló, València i la part nord d'Alacant.

Mapa de les etapes de conquesta, enfrontaments, rendicions i presa de València per part de Jaume I. Font: El Mundo. 

No soles va se Jaume I qui va realitzar estes campanyes de conquesta, també el seu fill i nets van agregar més territoris al nou regne, Pere III el Gran, Alfons III i Jaume II respectivament. Ampliant aquest dos últims els territoris del sud d'Alacant. Aquest territoris del sud d'Alacant i nord de Múrcia van donar lloc a l'enfrontament d'interessos de la Corona de Castella i l'aragonesa, ja que ambdues volien controlar aquell territori. Tot es resoldria de forma temporal amb el Tractat d'Elx (1305) entre les dos Corones i van mantenir la pau en la zona al llarg d'un temps. 

El procés de conquesta del territori a la Corona d'Aragó va seguir una política d'annexió, no va integrar-se en un regne, sinó que es va crear un altre de nou: el regne de Valencia. D'aquesta forma, encara en temps de Jaume I es va proporcionar al nou regnes les institucions necessàries per poder funcionar i eixir endavant com un regne sòlid i pròsper. Aquestes institucions i poders serien els Furs, lleis pròpies que garantien la independència del regne dins de la Corona; les Corts, a on poder representar als estaments més importants i prendre decisions sobre el regne i la Generalitat, institució que s'encarregaria de vetllar per la defensa i organització del regne. També hi hauria representats de justícia, econòmica i de les ciutats, càrrecs designats pel mateix rei o els estaments més alts de la societat. 

La societat del regne de València estava dividida entre cristians, mudèjars i jueus. Els cristians eren els millors assentats, però amb diferents estaments i classes socials, eren els ciutadans de primera classe. Els mudèjars eren els musulmans que havien quedat al territori després de la conquesta, practicaven les seues costums a canvi de impostos i eren identificables per la vestimenta. Els jueus vivien en caus i principalment es dedicaven a realitzar treballs d'artesania, medicina i préstecs de diners, també eren fàcilment identificables per la roba. 

Vocabulari

Estaments: diferents classes socials.

Vetllar: protegir.

Cau: barris dins de les ciutats a on només vivien jueus.