Regne de València

El regne de València s'emmarca de ple en el procés de la conquesta de les terres del sud de la península ibèrica entre els segles XIII i XIV. És Jaume I el Conqueridor el rei, en aquest cas, de la Corona d'Aragó, qui realitza l'empenta més forta d'anar adquirint territori per a la seua corona. Comença per les terres de l'Ebre i en qüestió de 40 anys annexiona tot al territori de l'actual província de Castelló, València i la part nord d'Alacant.

Mapa de les etapes de conquesta, enfrontaments, rendicions i presa de València per part de Jaume I. Font: El Mundo. 

No soles va se Jaume I qui va realitzar estes campanyes de conquesta, també el seu fill i nets van agregar més territoris al nou regne, Pere III el Gran, Alfons III i Jaume II respectivament. Ampliant aquest dos últims els territoris del sud d'Alacant. Aquest territoris del sud d'Alacant i nord de Múrcia van donar lloc a l'enfrontament d'interessos de la Corona de Castella i l'aragonesa, ja que ambdues volien controlar aquell territori. Tot es resoldria de forma temporal amb el Tractat d'Elx (1305) entre les dos Corones i van mantenir la pau en la zona al llarg d'un temps. 

El procés de conquesta del territori a la Corona d'Aragó va seguir una política d'annexió, no va integrar-se en un regne, sinó que es va crear un altre de nou: el regne de Valencia. D'aquesta forma, encara en temps de Jaume I es va proporcionar al nou regnes les institucions necessàries per poder funcionar i eixir endavant com un regne sòlid i pròsper. Aquestes institucions i poders serien els Furs, lleis pròpies que garantien la independència del regne dins de la Corona; les Corts, a on poder representar als estaments més importants i prendre decisions sobre el regne i la Generalitat, institució que s'encarregaria de vetllar per la defensa i organització del regne. També hi hauria representats de justícia, econòmica i de les ciutats, càrrecs designats pel mateix rei o els estaments més alts de la societat. 

La societat del regne de València estava dividida entre cristians, mudèjars i jueus. Els cristians eren els millors assentats, però amb diferents estaments i classes socials, eren els ciutadans de primera classe. Els mudèjars eren els musulmans que havien quedat al territori després de la conquesta, practicaven les seues costums a canvi de impostos i eren identificables per la vestimenta. Els jueus vivien en caus i principalment es dedicaven a realitzar treballs d'artesania, medicina i préstecs de diners, també eren fàcilment identificables per la roba. 

Vocabulari

Estaments: diferents classes socials.

Vetllar: protegir.

Cau: barris dins de les ciutats a on només vivien jueus.