La península ibèrica a l'Edat Mitjana: La creació dels regnes cristians

Com hem vist en el post anterior, els pocs que van poder fugir de la invasió musulmana van poder trobar refugi en les terres de més al nord de la península, en l'actual Astúries, Navarra i la zona pirenaica d'Aragó i Catalunya. Com hem apuntat anteriorment, es tracta d'un procés llarg i per això podem fer una distinció entre varies etapes:

- Primera etapa (ss. VIII-X)

A partir de la rebel·lió de don Pelayo, es van establir en els diferents àrees, abans mencionades, petits regnes que molt tímidament van aprofitant la inestabilitat, primer del califat omeya i després de l'emirat independent, per poder avançar cap al sud dels seus territoris. El regne més fort en aquesta primera etapa és el regne d'Astúries, que cap el 920 trasllada la capital del regne a Lleó, denominant-se a partir d'aquell moment regne astur-lleonès i posteriorment regne de Lleó. Aquesta etapa es caracteritza per ser l'època en que es conformen les bases de la conquesta sistemàtica, però també coincideix amb canvis importants en Al-Àndalus, passant de califat omeya a emirat independent i després a califat de Còrdova, moments de grandesa i debilitat a terres musulmanes.

721 Califat omeya de Damasc

750 Emirat independent de Còrdova

929 Califat de Còrdova

Ambdues fotos: Font - Wikipedia. Autor: Crates.

- Segona etapa (s. XI i primera meitat del s. XII)

Aquesta època està marcada pel final del califat i la inestabilitat generada per les lluites internes de les taifes. Aprofitant aquesta situació els regnes cristians prenen iniciativa i arriben fins a Toledo i a controlar el límit que estableix el riu Tajo. Les invasions del pobles berbers dels almoràvits i almohades frenen l'avanç, fins que en 1118 Alfons I d'Aragó pren la ciutat de Saragossa i Ramón Berenguer pren les ciutats de Tortosa (1148) i Lleida (1149).

1037 Taifes i els regnes cristians. Font: Wikipedia. Autor: Crates.

Font: Docente de historia.

- Tercera etapa (finals del s. XII i s. XIII)

A partir d'aquest moment el protagonista principal serà el regne de Castella i més endavant la Corona d'Àragó, seran els regnes més forts i els que lideren les ofensives contra els territoris del sud. El punt d'inflexió va ser la batalla de Navas de Tolosa a 1212, a on s'enfrontaren les tropes almohades i les tropes dels regnes de Castella, Aragó, Navarra i Portugal, guanyant aquests últims. L'enfrontament va suposar un punt de no retorn per a Al-Àndalus i va delimitar la recta final de la reconquesta.

- Quarta etapa (s. XIII-XV)

Aquesta etapa es caracteritza per el ràpid avanç dels regnes cristians, que en el tercer quart del segle XIII envolten i arraconen l'últim reducte d'Al-Àndalus, el regne nassarita de Granada i es mantindrà així fins a finals del segle XV, quan els reis catòlics entren en Granada (1492).